dilluns, 19 de setembre de 2016

I....Tortosa ?



Penso que aquells anys en que Tortosa exercia un centralisme respecte als pobles de la seva comarca ( " y su comarca " ) com es deia abans són ja llunyans. Segur que algú podria posar algun exemple concret que pogués contradir això, però crec que ja no és, afortunadament, així. Més aviat crec que d'uns anys cap aquí des de Tortosa s'ha pogut pecar de complex de culpabilitat històrica provocant el no exercici honest de la seua condició de capital de les Terres de l'Ebre. 
Més enllà d'infraestructures, delegacions, serveis etc. hi ha un altre indicatiu que demostraria la poca influència de Tortosa. Em refereixo a persones amb càrrecs institucionals, oficials, paraoficials o pheudoficials. No em refereixo, en este cas, a càrrecs polítics electes.  

Fent memòria, i a risc d'equivocar-me, ens hauríem d'anar uns quants anys enrrere per trobar alguna persona de Tortosa situada en algun lloc d'influència o si més no d'importància objectiva. Parlo de Josep Subirats Piñana i de J.Manuel Fabra ( membre i president respectivament del tribunal de comptes d'Europa ); obvio el cas de Mayor Zaragoza.
Ni que fos per demografia, no s'entén que persones de la ciutat no siguin mereixedores de ser reconegudes per tal d'ocupar llocs destacats en la vida publica catalana.

Per altra part, de persones de les Terres de l'Ebre si que n'hi ha hagut, i n'hi ha. La majoria, per dir-ho així, de l'entorn convergent: La lider territorial, a TV3; l'anterior alcalde d'Amposta i el de l'Ampolla, a sanitat; un calero de secretari de comunicació del govern; una exdiputada ampostina directora de l'institut de seguretat públca i fins ser destituida fa uns dies, la vicedirectora de l'Oficina Antifrau; l'alcalde de Tivissa, director general d'administració de seguretat; un altre calero ( fins ara responsable de l'oficina del Delegat del Govern ) gerent de Ports de la Generalitat i un rapitent d'ERC, secretari d'hisenda. Sense entrar en que cap tortosi/na hagi estat membre del govern des de la restauració de la Generalitat. Si que ho van estar una ampostina i una de benissetàna, totes dues conselleres. Obvio tots els noms que crec que tothom coneix. 
Tot plegat encara és més paradoxal si ho comparem amb altres àmbits com pot ser el sociocultural o professional on sí que, com és lògic hi ha més "representació" de la ciutat més gran del territori. Estic pensant en actors, actrius, rectors universitat, gerents grans empreses, executius.....En canvi, en aquests àmbits, mai troben ningú idoni.  
Algú s'ho hauria de fer mirar. D'allà i d'aquí !

I per favor, que ningú m'acusi de centralista. S'equivocaria molt.



dimarts, 26 de juliol de 2016

Atemptats, matances: MORT




És trist constatar-ho i no dic res de nou que no se sàpiga però, no totes les morts són iguals o valen el mateix. O potser hauriem de dir que no a totes els hi donem el mateix valor.

Ens queixem (jo també) quan als mitjans de comunicació no fan el mateix cas ni presten la mateixa atenció d'uns assassinats (matances indiscriminades, actes terroristes etc) ocorreguts a 100, 500 o 5.000 quilòmetres. 
Sé que ha de ser complicat per als periodistes saber enfocar i/o informar el més asèpticament possible ( en tot ), ara, establir l'ordre de les noticies categoritzant-les per la seua importància no hauria de ser tan complicat. TV3, el diumenge al Telenoticies del migdia: Primera noticia, la matança de Munich amb 10 morts i 35 ferits ( 4 minuts ); tot seguit informació de l'atemptat suicida a l'Afganistan (Kabul) al final d'una manifestació amb 80 morts i 231 ferits va merèixer 30 SEGONS. Això al migdia, a la nit ni menció. De la vintena a Bagdad, n'hi en van parlar.
A més, lo de Munich va passar divendres i lo de Kabul i Bagdad dissabte i diumenge respectivament. 
Però no cal ser hipòcrita, també la gent, tothom, parlem més del que sentim més prop geogràficament ( o sentimentalment ) que no del que passa a milers de quilometres o a altres cultures. Bé, sempre que quan diem " lluny " no vulguem dir EEUU, per exemple -que mira que està lluny- i on solen sovintejar les matances de " bojos " . 

Un altre aspecte del tema. Si ens creguéssim de veritat que la vida és allò més important que hi ha, els mitjans parlarien tant de matances i determinades accions que sovint causen un efecte contagi ? N'hi ha prou amb la quartada de la informació ? Em refereixo sobre tot a matances com ara la recent de Munich, la de Noruega o les d'EEUU d'aquells que entren a un centre comercial o un col·legi.... ( Ara mateix acaben d'informar d'un. Apunyalament al Japó d'aquestes característiques amb 19 morts de moment )

I ja que hi som, i continuant parlant de persones, val el mateix la vida d'un torero que la de qualsevol altra persona ?
Si comencem per alegrar-nos de la mort d'una persona amb l'excusa que és no sé què, podem acabar per justificar la reinstauració de la pena de mort ?. En la mesura que la vida té un valor sagrat, però segons com se miri.
I si passem a l'ambit estrictament animal. Val el mateix un bou que una llagosta ?. Val el mateix un gos o gat que un periquito ?. Un cavall que una ostra o silur que és pescat després d'una hora de lluita o qualsevol au caçada al vol ?  Sembla que els anomenats en segon terme, valen menys. Si més no, no sembla que gaudeixen de la sensibilitat i de defensa com els primers