dimarts, 26 de juliol de 2016

Atemptats, matances: MORT




És trist constatar-ho i no dic res de nou que no se sàpiga però, no totes les morts són iguals o valen el mateix. O potser hauriem de dir que no a totes els hi donem el mateix valor.

Ens queixem (jo també) quan als mitjans de comunicació no fan el mateix cas ni presten la mateixa atenció d'uns assassinats (matances indiscriminades, actes terroristes etc) ocorreguts a 100, 500 o 5.000 quilòmetres. 
Sé que ha de ser complicat per als periodistes saber enfocar i/o informar el més asèpticament possible ( en tot ), ara, establir l'ordre de les noticies categoritzant-les per la seua importància no hauria de ser tan complicat. TV3, el diumenge al Telenoticies del migdia: Primera noticia, la matança de Munich amb 10 morts i 35 ferits ( 4 minuts ); tot seguit informació de l'atemptat suicida a l'Afganistan (Kabul) al final d'una manifestació amb 80 morts i 231 ferits va merèixer 30 SEGONS. Això al migdia, a la nit ni menció. De la vintena a Bagdad, n'hi en van parlar.
A més, lo de Munich va passar divendres i lo de Kabul i Bagdad dissabte i diumenge respectivament. 
Però no cal ser hipòcrita, també la gent, tothom, parlem més del que sentim més prop geogràficament ( o sentimentalment ) que no del que passa a milers de quilometres o a altres cultures. Bé, sempre que quan diem " lluny " no vulguem dir EEUU, per exemple -que mira que està lluny- i on solen sovintejar les matances de " bojos " . 

Un altre aspecte del tema. Si ens creguéssim de veritat que la vida és allò més important que hi ha, els mitjans parlarien tant de matances i determinades accions que sovint causen un efecte contagi ? N'hi ha prou amb la quartada de la informació ? Em refereixo sobre tot a matances com ara la recent de Munich, la de Noruega o les d'EEUU d'aquells que entren a un centre comercial o un col·legi.... ( Ara mateix acaben d'informar d'un. Apunyalament al Japó d'aquestes característiques amb 19 morts de moment )

I ja que hi som, i continuant parlant de persones, val el mateix la vida d'un torero que la de qualsevol altra persona ?
Si comencem per alegrar-nos de la mort d'una persona amb l'excusa que és no sé què, podem acabar per justificar la reinstauració de la pena de mort ?. En la mesura que la vida té un valor sagrat, però segons com se miri.
I si passem a l'ambit estrictament animal. Val el mateix un bou que una llagosta ?. Val el mateix un gos o gat que un periquito ?. Un cavall que una ostra o silur que és pescat després d'una hora de lluita o qualsevol au caçada al vol ?  Sembla que els anomenats en segon terme, valen menys. Si més no, no sembla que gaudeixen de la sensibilitat i de defensa com els primers


dissabte, 27 de febrer de 2016

La coherència.....hehe

La coherència, pera mi, en general, és cosa bona. Positiva i productiva, ja són figues d'un altre paner. Potser d'aquí que sigui tan poques vegades exercida.

Evidentment aquell que fa una malifeta i prèviament ha anunciat que la faria, que pensava fer-la etc., també és coherent. No és esta coherència la que cal reivindicar, no cal dir-ho.
Aquell que opina d'una determinada manera d'una determinada cosa o fet -independentment del protagonista- cal esperar, en coherència, que pensarà i/o opinarà sempre el mateix.
Sé que la política no és el millor escenari per posar d'exemple, però és un món que ens afecta i per tant podem i hem d'exigir-la. Digueu-me ingenu. 
Me dol que hi hagin determinades critiques que siguin persistentment intercanviables i que són, diríem, pròpies de la situació que un partit es trobi en cada moment més que del reflex ideològic de cadascú o la conseqüència lògica de l'ideari. M'explico millor: Hi ha critiques que sembla pròpies, exclusives, d'un partit de l'oposició sempre, sigui quin sigui el que hi estigui. 
De la mateixa manera que es critiquen determinats fets en funció de cada moment o de qui els protagonitzi. 
Ara mateix, anecdòtic, sí, però no menys significatiu: A l'alcalde de Saragossa l'acusen d'haver carregat a l'ajuntament un pot de gomina per a ús personal. Res important, quantitativament, cert, però resulta que qui ho ha fet és una persona de l'anomenada nova política, la mateixa que SEGUR hagués criticat que la gomina se l'hagués comprat un dels de la vella. 
I no, no agrano cap a casa. Fa anys, al País basc, des de la dreta s'acusava al PNB de connivència amb els terroristes d'ETA perquè coincidien amb els objectius ( hipotèticament, o no ): la independència d'Euzkadi. Els mateixos que acusaven no reconeixien que ells coincidien amb voler la unitat d'Espanya amb altres sino també terroristes ( al menys dels anys que parlo ) també violents. 
Als anys d'Aznar es parlava de que entre ell i Anguita feien una pinza al PSOE; ara el PSOE amolla altre cop esta acusació, que Podemos, votant amb el PP contra la investidura de Pedro Sanchez, fa la pinza. El PSC, si no de pinza, ha estat assenyalat de mal català, que encara és pitjor, per votar al Parlament amb PP i C's alguna vegada, o per presentar un recurs al TC, quan estos altres també el van presentar. I evidentment, els altres, ( els de tota la vida d'aquí: diguem-ne convergents ) han votat i pactat amb el PP quan els ha convingut. Tot, en exercici de la seva " coherència ".

I per suposat, fora de la política, la cosa no és que sigui per tirar coets tampoc. Passa que, encara que ens afecti igualment, cadascú és "cadasqual" i a casa d'ell fa el que vol.