baldana

Oscar, amb el rostre abatut de pensar, es reuneix amb la seva amiga Emília en un bar a prendre un cafè. Deprimit, descarrega en ella les seves angoixes: .. Que el treball, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació ... tot semblava estar malament en la seva vida. Emília va introduir la mà a la cartera, va treure un bitllet de 100 euros. I li va dir: - Oscar, vols aquest bitllet? Oscar, una mica confós al principi, immediatament li va dir: - Doncs clar, Emília ... són 100 euros., Qui no els voldria? Llavors Emília va agafar el bitllet en una de les seves mans i el va arrugar fins a fer una petita pilota. Ensenyant la ma amb la "piloteta" verda a Oscar, va tornar a preguntar: - I ara, encara el vols? - Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 100 euros., Doncs clar que els agafaré si me'ls dónes. Llavors Emília va desplegar l'arrugat bitllet, el tira a terra i el trepitja amb el seu peu, estava brut i marcat. - El segueixes

Ahir al migdia vaig sentir una entrevista per Radio Ebre a Lluis Garcia, propietari del restaurant L'estany casa de fusta, al Delta, com en altres vegades, van parlar una mica de les perspectives que ell veu sobre el turisme al territori. No fa gaire que la Generalitat li ha atorga't la medalla de turisme en reconeixement a la seua " dedicació i esforç continuat en favor del turisme a Catalunya" des de fa mes de 20 anys. Vaig notar, no obstant, un cert ressentiment per la tardança en que ha arribat el reconeixement, la qual cosa, sembla signe de falta de modèstia, però jo ho entenc com un rampell de sinceritat i absència d'hipocresia; vaig entreveure en les seves paraules ( pot ser una apreciació subjectiva) un lament perquè al territori ningú hagués mogut un dit per aquest reconeixement , cal dir que la iniciativa va sorgir, segons ell mateix va dir, d'una associació provincial, no voldria pensar -o si- que això ha estat degut al seu pas per la política

Els que han pasat pel pont de l'Estat aquest mati ja ho han pogut contemplar; uns amb satisfacció, altres amb rabia o tristor, pero tots amb incredulitat. Encara no se sap ni com, ni qui, el que si se sap es perquè, però el cert es que el "monument" motiu de tanta polemica pel seu enderrocament o no, ara fa unes setmanes, ha aparegut tot pintat de roig . ( quina casualitat de color, no? ). La policia ho esta investigant.

Seguint amb la serie d'interpretacions a la guitarra, avui presento una peça molt coneguda " El Condor pasa". L'interpret es el peruà Raúl García Zárate i nomes cal donar una ullada a aquest enllaç per saber el que s'ha escrit d'ell. De la seva Web he extret el següent fragment de la seva biografia: "Raúl García Zárate, abogado de profesión, cesante del Poder Judicial con 25 años de servicio y músico autodidacta con más de 60 años de trayectoria artística, nació en el año 1932 en la ciudad de Ayacucho. Interpretó la guitarra desde la edad de ocho años y ofreció su primer recital a los doce años en su tierra natal".

De fet, nomes pel títol que he posat, ja dono a entendre que si que hi ha algun problema, segons en quins ambients, sembla que hagis de demanar perdo. Ja escrivia fa uns dies, sobre el tema, i avui dia 25 hi torno. Accepto que la component de consumisme a la que ens volen arrossegar en aquests dies comporte cert rebutj de molta gent, uns perquè no hi poden arribar, altres per militància no consumista i altres per les dues raons a l'hora; encara que, ves per on, en l'època de vaques magres en que ens trobem, sembla que tothom esta d'acord en que per a la sortida de la crisi es fonamental el consum per tal de fer volta la roda i que aquesta no pare. El que cal es el consum responsable ( necessari per viure, per altra part), es quan no es responsable que es converteix en consumisme. Les empreses de colònies facturen en aquestes dates el 80 % de tot l'any, mes o menys passa el mateix amb les de guisquis, caves etc., molt normal no ho sembla. Anant al fons del tema, i deixa

Al meu altre bloc Jesusbloc, que dedico al juvenil del Catalònia, vaig penjar una foto ( la mateixa que poso aquí), juntament amb un parell mes, a l'entrada del partit Roquetenc-Catalònia. A mes, també acostumo a posar un enllaç al meu àlbum de Picasa amb mes fotos. Ja se que no soc el primer que li passa i pel que sembla tampoc seré l'ultim, però el cas es que aquesta foto que parlo es la que ha fet servir el setmanari E4Comarques al seu quadern central dedicat al futbol base, per a la portada d'aquesta setmana, així com una altra a l'interior. En principi no cal dir que al veureu sens un cert orgull de veure una foto teua publicada, però aquest sentiment es transforma automàticament en una mica de ràbia en el moment en que, lògicament, vas a veure l'autor de la mateixa i aquest no apareix per enlloc. No em serveix l'excusa de que desconeixen el meu nom, en tinc prou en que diguen Jesusbloc. En el moment en que deixes unes fotos a la xarxa sense cap restricc

Avui, a Mallorca, s'ha produït l'ensorrament d'un hotel que s'estava reconstruint i han resultat morts quatre treballadors. Segons diuen les primeres noticies l'obra no tenia els permisos necessaris i existien ordres de paralització de les obres. Independentment de la responsabilitat de l'Ajuntament al no executar l'ordre de paralització a traves de la policia local, també cal dir que la inspecció de treball hauria d'esmerçar-se mes en el seguiment i control de determinades obres que, com sembla en aquest cas, les mesures de prevenció de riscos laborals, no devien ser precisament respectades especialment. Peró també s'ha de reconèixer que en massa ocasions passem per davant d'una obra on podem veure als treballadors sense casc que, com diu la llei, es un equip de protecció individual ( EPI) que no sempre es respecta i, vull pensar, que es un element que les empreses si que proporcionen al personal, una altra cosa son les mesures i proteccions

Deixo una altre clàssic de la guitarra espanyola: Recuerdos de la Alhambra. La interpret es diu Heike Matthiesen. Aquesta peça musical em transporta a fa uns quants anys, quan vaig vulgue fer uns "pinitos" amb l'aprenentatge de la guitarra. Va passar el que havia de passar: Massa mestre per a tant poc alumne. El mestre era de la meva edat, i no era professional, però per a mi, a pesar de la absència d'estudis de música, era un virtuós. Es deia -i diu- David i forma part del quartet Saba Nova, ahir l'hi vaig parlar, d'aquí també el record i la dedicatòria d'aquest vídeo.

Ja fa uns dies, vaig sentir unes declaracions del president de la cambra de comerç de Tortosa on arremetia contra l'ex-alcalde Sabate, tot contestant a les critiques que aquest va fer amb motiu de que la organització de la fira CASAinNOVA fos encarregada a una empresa de Tarragona i no a una d'aquestes terres. Mora s'ha felicitat de manera irònica de que Sabate es dediques a defensar les empreses de les Terres de l'Ebre i de que no fes com quan la darrera Vaga General, que l'acusat de ser el màxim instigador i líder dels piquets " quan anava pels comerços aconsellant a la gent que millor que tanquessin les portes" . Potser es que ha sortit del armari, però, la vehemència verbal del Sr Mora crec que mes valdria que la reserves per a ocasions mes productives, ja que parlem d'empreses. Sr. Mora, una cosa es tindre una empresa, una altra es ser un emprenedor i una altra es dirigir o presidir una entitat d'empreses. De fet el seu predecessor pot

Ens trobem ja en unes dates en que des de posicions que pretenen ser originals però que cada cop ho son menys, hi ha molta gent que fan saber la seva opinió respecte al Nadal i la seva animadversió. Alguns ho argumenten amb el rebutj que els provoca el fet que necessàriament sembles obligat a ser bo i tenir bons sentiments, justament en aquests dies, en tingues o no ganes. Altres per tractar-se d'unes festes d'origen religiós i que la seva celebració sembla incompatible amb el seu agnosticisme. Tampoc falta el qui des d'un esquerranisme mal entès creu que no esta en els canons de la progressia. No hi estic d'acord i, sigue amb l'excusa que sigue, benvinguts siguen aquests dies en els que es fomenta la fraternitat, els desitjos de pau i prosperitat etc. Si, es cert que aquests desitjos s'haurien d'estendre a la resta de l'any i no exclusivament a uns dies concrets que, a mes a mes, sembla que ens obliguen a sentir d'una determinada manera; però per

En el primer post que vaig fer d'aquest bloc, algú, no sense raó, em va criticar que el bloc es titules baldana, ja que el nom al que mes convidava era a pensar que es tractava d'un lloc de receptes o gastronòmic. Ja vaig dir llavors que el nom obeïa a dos motius, un es que estava lliure i l'altre que era un nom i producte ben nostre. No obstant per a fer una mica d'honor al nom i perque a la qüestió gastronòmica m'hi agrada fer-li tots els reconeixements ( sobre tot explicits), he posat aqui al costat uns enllaços de llocs que considero prou interessants i que si son de receptes i cuina.

Darrerament s'esta comentant sobre la intenció del govern de regular els concursos televisius que es fan sobre tot per les nits i que la gent hi participa a traves del telefon. Segons denuncies d'alguna associació de consumidors hi ha gent que ha rebut factures de telefon per import de 6/7.000 Euros. Tot arranca a partir del moment que es truca a aquests programes que fan servir els numeros 905, que de fet ja son mes cars que els normals ( mes d'un euro/minut ), la veu enregistrada convida a la gent a pitjar una tecla si es vol que de manera automàtica i continuada es vagi trucant fins acabar el programa que de manera mecànica, la qual cosa pot representar de l'ordre de 600 trucades. El greu de la situació es que la " veu virtual ", del que no adverteix es del que pot representar les successives " rellamades". D'aquí la denuncia dels consumidors. Val a dir que, exceptua'n les cadenes publiques, de les privades, no n'hi ha cap que se'

Tinc un dubte existencial. Puc estar equivocat, com no?, però, si demà dissabte es festa, si el diumenge també i el dilluns tres quarts del mateix................perquè dimonis tothom i a tot arreu diu EL PONT DE LA PURISIMA?. Algú m'ho podria explicar?. Pont no es quan, entre mig de dos festes, hi ha un dia laborable que es fa festa?

Ahir es va fer public que Tortosa formara part d'un catàleg on apareixen pobles i ciutats candidats a acollir rodatges d'espots o pelicul·les amb l'oferiment d'uns indrets concrets de la ciutat: La llotja, Jardins del príncep, Xiquina, Carrer Sant Domenech etc. Aquest fet m'ha fet vindre al cap quan, ara fa 3 anys, es van rodar unes escenes de la pel·licula El Perfum, concretament al riu, al davant del mercat i mes amunt, a l'alçada de l'escorxador a Remolins. Juntament amb una quarantena de persones més vaig participar-hi com a figurant. Era una experiència que valia la pena viure, si més no, per poder contar-ho, la cosa va anar així: Primer vam haver d'anar al club de rem que és on ens van fer una foto i demanar les dades, telefon, edat i poca cosa mes. Fent-ho gros podríem dir que es tractava del casting. Al cap d'uns dies em van trucar per a dir-me que havia estat seleccionat i que un determinat divendres de no recordo quin mes, em prese

Deixo un parell de vídeos del lider del llegendari grup Shadows, Hank Marvin, el primer es diu Riders In The Sky i l'altre l'arxiconegut Apatxe.

Per llegir els anteriors capítols cliqueu.... primer , segon . De manera inesperada, el que m'havia estat apuntant amb el revòlver, amb un gest dirigit a un dels seus companys (el que semblava mes desequilibrat, encara que sempre he pensat que ho simulava) li va donar a entendre que se'n fes càrrec del que possiblement podia tenir les claus o combinació de la caixa fort que, per la inconscient insinuació de la companya del, s'havia entès que era jo. S'atansa cap a mi i amb l'escopeta de canons retallats em fa els gest inequívoc de que l'acompanyés ( era el mateix que ja ho havia fet al començament de la nit) dient-me: "a la caja". Efectivament, al costat, a 6 metres, en mig de les oficines, hi havia una caixa fort d'aquelles d'abans la guerra, de més de metro i mig d'altura, un cop allí amb els canons a la mandíbula pressionant lleugerament, em deia repetidament: " abre la caja", i jo, també repetidament: "no las tengo