baldana

Quin parell d'artistes....

El dijous 22 s'estrena la  pelí-cula  la Set que es va gravar a Tortosa  el Setembre passat. El llargmetratge , de vampirs, ha estat escrit i dirigit per Andreu Castro, actor i director tortosí,  que ha  intervingut en series  d'èxit  a la televisió. La producció es de l'Ebre TV. Al   video de l'Ebre TV és pot veure una entrevista a alguns dels protagonistes ( Alba Figueroa, David Bonilla i Robert Sabaté ) a més Josep Borrell, coordinador de la producció. 

Tercera, i darrera, gravació del programa Rodasons de TV3 de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany, en homenatge a, l'ara ja desaparegut, Josep Bo. Autor entre altres de " El Carrilet de La Cava" i "Delta del Ebro Precioso"

Tothom hem pogut veure a traves d'imatges i vídeos que han circulat per la xarxa les conseqüències dels darrers aiguats, la majoria, d'afectacions sobre tot a zones urbanes. On no sembla haver hagut tantes conseqüències en esta ocasió ha estat al camp o més concretament als productes. Als productes potser no, però al camp, segons on i a què, sí. Em refereixo, no crec que exageri, a estes petites obres d'art que ens podem trobar per les nostre muntanyes: els marges. Parets de pedra en sec que serveixen per separar bancals i que, sobretot en aquells casos de bancals a distint nivell, pels costers sobretot, poden ser d'altura considerable, no sempre rectes, amb escales etc. Per suposat aquestes construccions no es feien per contemplació ni per cap raó ornamental ( ara, segons on, potser si ), és feien per necessitat i un major aprofitament del terreny. Passa que quan hi han forts aiguats, l'aigua que no filtra, juntament amb la terra qu

El programa Rodasons de TV3 va oferir aquesta gravació de " Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i convidats " del XXIV festival del Tradicionàrius que és va fer al Març d'enguany.

Crec que es tracta d'una simulació, però una bona sortida davant les trucades spam. Sobre tot de Jaztel, sinó he rebut 200 trucades, no n'he rebut cap. Ah, l'ultima trucada que vaig rebre de l'estil ( ahir ) li van dir a la meua dona: ¿ Con quien hablamos bella dama ? . No és bonic ?

per no dir fins allà on no sona. Per tot arreu ho sentim, radios, teles, tertúlies...... . Ho llegim als diaris i a tot hora ens ho recorden: Hem estirat més el braç que la manega, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, ens pensàvem que érem rics. Pos bé, per a que consti per sempre més, allí on hagi de constar : Jo [ i la meua familia ] i especialment els darrers 10 anys, NO. Queda prou clar ?

A oriente fui y vi lucir, la luna como pabellón, quise soñar versificar, cantando al mundo la razón. Más cuando vi Jerusalén, cual amapola en la aridez, yo pude oír un réquiem cuando al hablarle me asomé. Por más que tú, rezando vas, capilla humilde por la paz, no puedes ver, que dice allí: 'Peligro' la frontera es. Y va la fuente a aquél camino, querrás el cántaro bien llenar, detente María Magdalena porque tu cuerpo no vale el agua Inch'allah, Inch'allah, Dios lo quiera, Inch'allah. El olivar, no sombreó y ya la esposa no vendrá, pues bajo escombros se durmió, y preso en tierra extraña está. Rondando va a una flor en alambrada un Ruiseñor, fuera de sí la gente está y a todos quieren repudiar. Escúchame Dios de los cielos, tú, que gobiernas todo el mundo, en Israel sagrado suelo, hay niños sin saber reír... Inch'allah, Inch'allah, Dios lo quiera, Inch'allah. Lo que ahí, se ensangrentó, mañana ya se lavará, la calle se hace con valor y el cuerpo adoquín

Les llargues tisores convergents han arribat també a la televisió catalana ( la nostra, diuen ). El que em fa una mica de ràbia és que, al final, s'acabi donant la raó a tots aquells que, des de la caverna mediàtica ultradretana madrilenya, mai han parat de criticar les despeses de les televisions públiques ( això sí, de TV3 més que de Canal 9 o TVG ) i han demanat la dràstica retallada, quan no la desaparició. No cal dir que, en el cas de TV3, pels mateixos motius que altres volem precisament la seua imperiosa continuïtat: llengua, cultura i identitat. Per a tot això, però, cal reconèixer que amb un primer canal ( TV3 ) que competeix amb altres des de sempre amb més èxits que fracassos, i un de més cultural ( el 33 ), n'hauria de haure prou. Segons contava La Vanguardia ( part interessada en aquesta guerra, cal dir-ho ) el cost mig per treballador de TV3 és de 62.000 €, ( 32 % del pressupost ) mentre que a TVE és del 24; a T5 del 10,5; Antena 3 del 15,4 i a la BBC d

Gigliola Cinquetti. Debuta amb 16 anys al Festival de Sant Remo. Era l'any 1964 i guanya amb la cançó "Non ho l'età" ( primer vídeo ). El segon, al mateix festival, 19 any desprès ( 1983 ) ; i el tercer al 2009 a la RAI. Amb 45 anys de diferencia, la mateixa cançó i la mateixa intèrpret.

Aquests dies s'està parlant sobre la proposta de designació de l'expresident Montilla com a Senador en representació del Parlament. Com era de preveure hi han opinions contraries a aquesta elecció pel fet de tractar-se d'un expresident de la Generalitat. Estic absolutament d'acord amb els que pensin d'aquesta manera. No em sembla correcte que un expresident ( amb tractament de President per sempre ) hagi d'acceptar un càrrec de segona fila si el comparem amb el que ell ha exercit. El fet, en si mateix representa una devaluació del càrrec de major representació de Catalunya. No veig, per parlar només dels presidents de la Generalitat recuperada, que Pujol i Maragall acceptessin en el seu moment, un càrrec semblant. Per altra part, allò que quedava evidenciat amb la presentació, elecció i digne exercici del càrrec, d'un socialista de Còrdoba com a President de la Generalitat, ara, quedi desdibuixat i enterbolit. Sé que, com a mínim, ha hagut el cas de Fraga

Cuando pierda todas las ayudas Cuando no me quede solución Cuando te jubiles de becario O parado de la construcción Cuando te despidan con un beso En lugar de la indemnización Cuando al matrimonio entre los gays Llamen “matrimonio maricón” Resistiré, aunque me quiten todo Aguantaré, los años de gobierno del PePé Que el telediario de la uno sea el NO-DO y que el que mande en mi destino sea de la CEOE Resisitiré, para seguir viviendo Soportaré, los años de gobierno del PePé Aunque el recorte se transforme en un deporte Resistiré resisitiré…. Cuando no haya ley de Dependencia Y paguemos por la Educación Cuando el hospital sea de copago Y te cobren por la transfusión Cuando el gran Hermano sea Mariano Y el superviviente sea yo Cuando le debamos todo al banco Y aun así nos pidan comisión. Resistiré, otra legislatura Aguantaré, los años de gobierno del PePé a ver qué hacen sin poder echar la culpa de todas las cosas chungas del país a ZetaPé Resistiré, jodido, pero bueno Soportaré, los año

No conec ningú ( d'una certa edat, clar ) que no li agradi esta cançó. "Todo tiene su fin", de l'any 1.970 L'altre tema és una fantàstica versió -només en àudio- de Yesterday, del mateix any.

Per qui no ho sàpiga, la cançó de l'enfadós és aquella que no acaba mai. Ahir dijous, al Ple de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, president de la mateixa, com tothom sap, li va dir a Toni Sabaté, portaveu del PSC, que les al·lusions d'aquest al deute que l'ajuntament de Tortosa té contret amb Jesús, i que no paga, "és com el conte de l'enfadós", per les vegades que ho repeteix. Si alguna cosa va repetir, reivindicar i reclamar Panisello a la segona part del mandat darrer de Joan Sabaté a Tortosa, va ser la qüestió del conveni amb l'ajuntament per tal de -sobretot- fixar la quantia que Tortosa havia de pagar a Jesús tots els anys. Els retrets van ser continus i permanents ( i sí, també, qual cançó de l'enfadós ). Aquest conveni és va signar al mandat anterior, any 2009; pos bé, del compromís escrit que obliga a l'ajuntament a transferir "un mínim garantit de 300.000 €" a Jesús, a hores d'ara ja se sap que 150.00

Per qui el vulgui contractar, en soc el representant:

Està comprovat empíricament que..... Quan necessitis obrir una porta amb l'única mà lliure, la clau sempre estarà a la butxaca contraria. Quan tinguis les mans brutes de greix, et començarà a picar el nas. És igual per on obris la caixa de medicament. Sempre et molestarà el prospecte. L’assegurança ho cobreix tot. Menys el que passa. Si mantens la calma mentre tots perden el cap, sens dubte és que no has captat el problema. Si a una taula hi han varis comensals i un plat al mig per anar picant, sempre s'acabarà dient: " va acaba-t’ho" , " no, tu" , " per a tu ".. Si només hi ha dos programes de TV que valguin la pena, seran a la mateixa hora. La probabilitat que et taquis menjant, és directament proporcional a la necessitat que tinguis d’estar net. Quan desprès d’anys d’haver guardat una cosa sense usar-la decideixis llençar-la, no passarà una setmana que la necessitis de veritat. Si no te'n vas a dormir perquè estàs esp

És ben conegut que quan es parla de xifres o de fer valoracions d'aquestes, les discrepàncies sempre es fan presents, i es curiós, perquè, no parlem de filosofia ni de política. O sí ?. Tan se val que parlàssim d'assistents a una manifestació, a la fira del Rovelló, de l'oli, d'ExpoEbre o la de Mora la Nova. La quantitat sempre s'unfla, per si de cas. Amb la circumstancia, en el cas de les fires, que tenint en compte que a la majoria no és cobra entrada, el control dels visitants és més que complicat, i discutible la seua quantificació. És igual, val més pecar per excés que per defecte. I si es tracta de competir amb el poble -o ciutat- veïna, més unflada. Res comparable però, amb el que passa amb la "Feria de Abril" de Barberà del Valles, allí ja els conten per milions. Tota aquesta reflexió, de fet, m'ha sorgit pensant amb el primer motiu de l'entrada i que té més explicació temporal. Fa un parell de dies vaig sentir per la tele com ass

Què se'n ha fet d'aquelles flors ? Una de les cançons antibel·licistes més conegudes arreu, de Peter Seeger, que ja vaig penjar una altra vegada. Ara he trobat este vídeo de fa 43 anys. Això sí, amb el seu inseparable banjo.

Més enllà de l'afectació que representa per als treballadors/es de la sanitat cal, també, mostrar el rebuig de la ciutadania contra les retallades que tard o d'hora acabarà afectant tothom.

Ja hi tornem a ser. Com sigui que el roquetero no pot parar quiet, ara s'ha posat entre cella i cella tornar a fer la Marató Des Sables allà a l'estiu de l'any vinent. Lluny de tindre'n prou amb l'experiència del 2010, vol repetir, i com no, mirar de millorar el bon resultat aconseguit llavors. A la majoria de mortals -no atletes, clar- una proba d'estes característiques, no solament no la trobaríem absenta de tot plaer sinó que ens castigaria de manera irreversible. De fet, ja no ens apuntaríem. A ell i altres de la seva pasta, com més dificultat i més patiment pareix que més els esperona per a posteriors probes. Sempre una mica més enllà. Buscant el limit. El cas és que ara, amb les circumstancies tant adverses, des del punt de vista econòmic que vivim -i patim-, es complicat poder trobar esponsorització o col·laboradors ja siguin públics o privats per tal d'aconseguir ajut econòmic. Cal tindre en compte que la inscripció a aquesta proba està al voltant d

Sembla que, d'entrada, és preferible ser actualitzats i ajustats que no pas que et pugen els impostos o et retallen algun dret, servei o salari. Clar, una actualització i ajust, en principi, no vol dir necessàriament que sigui a la baixa. Però a la pràctica, avui, si que ho és, però sonen millor els primers termes. Quan et diuen: actualitzem les ordenances ( Ajuntament de Tortosa ) , vol dir que s'incrementen. Quan et diuen farem ajusts a sanitat ( Govern de Catalunya ), vol dir retallades, tisorades. Sinònims i terminologia políticament correcta al marge, per a aquells que han vist disminuïts els seus ingressos de manera important al darrer any -i amb expectatives no menys pessimistes per al pròxim- una autèntica actualització dels impostos, tributs i taxes no seria abaixar-los ?

Fa pocs dies s’ha conegut de la intenció del Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, de presentar-se candidat al Senat a les pròximes eleccions del 20N. Com és natural, tant ell com el seu partit tenen tot el dret a presentar-se i escollir, respectivamente, la persona que consideren més adient per forma part de la candidatura. Aquesta obvietat es tan palesa com ho es el fet de que, fent-ho, estant perpetrant un engany a la ciutadania en general i a l’electorat amb qui el Sr. Bel es va comprometre a la campanya del passat 22 de Maig en particular. Però quan l’engany adquiris la condició de burla és quan recordem els temps en que l’actual Alcalde manifestava als quatre vents, i en feia bandera, de la seva voluntat de servir Tortosa des de l’alcaldia i nomes des de l’alcaldia; i per reforçar el seu argument no dubtava en fer comparacions amb altres alcaldes i parlamentaris. Bé, ara, allò que tant criticava, tan dolent era i que tant afectava negativamente a Tortosa i l’alcaldia, ara, res

Estic segur que en pronunciar aquest nom, no més d'un 10 % de persones ( alguna xifra havia de posar ) sap de qui es tracta. Òbviament m'estic referint al conjunt de la població. Si parlem d'esportistes en general aquest percentatge potser pujaria fins al 70, si ho fem entre atletes, tal vegada s'arribi al 90 i, per suposat, si ho fem entre corredors de curses de muntanya, llavors parlaríem del 100 %. Faig tot aquest preàmbul per arribar a la comparació amb, per exemple, un futbolista d'elit mundial. Entre la població en general, quin percentatge deu haver de gent que sàpiga qui és Messi, un 90 % ?. Just el contrari que amb el cas de Kilian Jornet que, ara fa una setmana, va guanyar l'Ultra trail del Montblanc ( UTMB ) per tercera vegada, rebaixant el seu propi record i deixant-lo amb poc més de 20 h., la carrera, de 177 Km. amb 9.700 m. de D+ està considerada pels especialistes com una ( sinó la més ) dura del mon. Jo també era, fins fa un parell o tres any

Fa una mica més d'un any Iñaki Gabilondo, al desgraciadament desaparegut canal CNN+, entrevistaba Carlos Martinez , llavors president d'*ATTAC. Molt interessant. Es prenen les mesures per a que una crisi com l'actual, d'abast i transcendència incalculable, no torne a passar, al menys en les conseqüències d'ara ? Són, els defensors a ultrança del sistema econòmic actual, els més legitimats per treure'ns de la situació en la que ens trobem, i ells mateixos ens han portat ? I mentrestant, on estan tots aquells abanderats del liberalisme econòmic que sempre s'han omplert la boca dient que " el mercat ho regula tot " ? Potser un signe d'aquesta regulació sigui el tancament d'empreses i comerços i la gent que es veu abocada a les cues de l'oficina del SOC..... *Asociación para la tributación de las transacciones financieras y la acción ciudadana movimiento internacional de la ciudadanía para el control democrático de los mercado

The Romeros son un quartet de guitarristes que tots ells son membres de la mateixa família. Família originaria d'Andalusia i que van emigrar a EEUU als anys 50. En aquesta actuació, interpretant La Malaguenya, fan una demostració del seu virtuosisme, fins i tot, en algun moment, tocant la guitarra amb una mà. ( en aquest cas el quartet s'ha convertit en quintet )

Avui dia ja hi han veus que demanen, inclús amb conseqüències penals per als responsables polítics, penes per als autors de determinades situacions de deute, dèficit etc. que existeixen a les administracions publiques, i sobre tot, als ajuntaments. Per a mi, sempre que no s'hagi fet de mala fe, i sense ser conscient del tot de les conseqüències, és força qüestionable la exigència de sancions penals. En principi, si com dic, les responsabilitats no estan en l'àmbit de lo punible judicialment, amb el veredicte dels ciutadans a les eleccions, n'hi hauria prou. Passa, lamentablement, que la depuració de responsabilitats no sempre es veuen substanciades a les eleccions. Més aviat el contrari: quantes més obres i subvencions, més possibilitats d'èxit, traduït en vots i regidors. Amb la qual cosa - encara que el votant pot tenir sempre la quartada de no estar prou informat- sovint, la mala gestió, l'estirar més el braç que la manega, el tirar de beta, el no reparar en

Va ser a una de les teles locals que vaig veure ahir un petita mostra del quart Certament de Rondalla jove i tradicional de La Ràpita. Em va cridar l'atenció una cantadora de jota que es diu Sílvia i per a mi, ho fa molt bé, en la tonada i la lletra. I avui, a traves del facebook de Pep Gimeno, Butifarra , he vist com penjava un vídeo de la seua l'actuació. El que penjo jo és del Youtube. L'altre, al bloc no puc, però aquí està l'enllaç ( és veu i sent millor ) .

Segon atansament ( visual i més.... ) a la Festa: Gent, carrers i desfilada. Acabada la XVI edició de la Festa del Renaixement, es hora de fer balanç; però no patiu, "doctores tiene la Iglesia" que el faran i amb més coneixement de causa que jo. Ara, com a mer espectador i observador de mena, algunes coses si que voldria apuntar. És lògic ( fins cert punt ) que des de l'organització -de portes en fora- tot es vegi i valori com positiu. D'entrada sembla que això de les persones assistents a qualsevol acte o esdeveniment hagi de ser sempre sobredimensionat. Dades que demostrin lo contrari no en tinc, però parlar de 200.000 visitants em sembla exagerat. He sentit i llegit alguna opinió que troba a faltar, en arribar a Tortosa -sigui per on sigui-, informació sobre la localització exacta de la Festa. Estan molt bé les tavernes, els campaments ( encara més ) , i els mercats d'època però crec que s'ha de donar alguna cosa especial, característica de cada d'an

Primer atansament ( visual ) a la festa : La inauguració Més fotos a............................... Picasa